Segueix-nos:

Currucuclillo, 6b+ (230m)

Mallo Frechín, Riglos.


Quin moment és millor, el de posar-se les botes o el de treure-se-les? Amb les d'esquiar sempre he tingut clar que el primer, amb les d'escalar no ho tinc tant clar, suposo que pel mal de peus que suposa anar amunt (i avall) amb peus de gat.


Però el primer dia que te'ls poses ben posats, després de tants dies de treure't les d'esquiar, també té el seu punt de plaer. De fet ens costa fer el canvi de vestimenta i tot i anar amb gats sembla que encara duem l'ambaixadora de l'incomodisme al damunt; l'arva. Necessitàvem una visita fugaç a Montserrat per recordar que per tirar amunt no n'hi ha prou amb canviar de calçat.


Amb la camisa una mica més ben fargada ens n'anem a buscar metres equipats on s'hagi de tibar més de braç que de cap. Com un dejà vú, em poso els gats al mateix lloc que me'ls vaig treure l'últim dia, tot fent-la petar amb un parell d'eminències de la zona.


També com l'última vegada descartem la via triada i ens posem a la del costat. Pugem fent ziga-zagues entre panxes, gaudint dels còdols i de la brillantor de la constel·lació d'expansions que és aquest mallo. Tot i no tenir la fluïdesa de l'últim dia, anem espolsant fantasmes a cop d'A0 i inflant els braços fins a límits incoherents, com si haguéssim vingut al gimnàs.


La factura de tot plegat és ben entretinguda però ha estat la manera de tornar a fer les paus amb la vertical i de posar les coses al seu lloc. I ara que ja hi som, seguim!

Ressenya:



Canvi de muda

Currucuclillo, 6b+ (230m)

Mallo Frechín, Riglos.


Quin moment és millor, el de posar-se les botes o el de treure-se-les? Amb les d'esquiar sempre he tingut clar que el primer, amb les d'escalar no ho tinc tant clar, suposo que pel mal de peus que suposa anar amunt (i avall) amb peus de gat.


Però el primer dia que te'ls poses ben posats, després de tants dies de treure't les d'esquiar, també té el seu punt de plaer. De fet ens costa fer el canvi de vestimenta i tot i anar amb gats sembla que encara duem l'ambaixadora de l'incomodisme al damunt; l'arva. Necessitàvem una visita fugaç a Montserrat per recordar que per tirar amunt no n'hi ha prou amb canviar de calçat.


Amb la camisa una mica més ben fargada ens n'anem a buscar metres equipats on s'hagi de tibar més de braç que de cap. Com un dejà vú, em poso els gats al mateix lloc que me'ls vaig treure l'últim dia, tot fent-la petar amb un parell d'eminències de la zona.


També com l'última vegada descartem la via triada i ens posem a la del costat. Pugem fent ziga-zagues entre panxes, gaudint dels còdols i de la brillantor de la constel·lació d'expansions que és aquest mallo. Tot i no tenir la fluïdesa de l'últim dia, anem espolsant fantasmes a cop d'A0 i inflant els braços fins a límits incoherents, com si haguéssim vingut al gimnàs.


La factura de tot plegat és ben entretinguda però ha estat la manera de tornar a fer les paus amb la vertical i de posar les coses al seu lloc. I ara que ja hi som, seguim!

Ressenya:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada