Segueix-nos:

Camí del Tro, 6a ( 140m)

Cara Sud del Pollegó Inferior, Pedraforca.


Dilluns, festa a Sabadell. Som en una terrassa prenent un cafè i fullejant un llibre de ressenyes. Al fons ens vigila el Pedraforca. Diria que avui no hauria d'escalar gaire; la meva veu em delata i les meves orelles no són capaces de treballar en Pascals. Diria una mentida si argumentés que sóc aquí només per fer-li un favor a l'Aleix, per la llàstima de privar-lo de tal empresa, per la culpabilitat d'haver fet el Cavall sense ell. Si sóc aquí, principalment, és perquè després de sentir mil meravelles de la paret sud del pollegó inferior, no me n'he pogut estar.

Avui el silenci i la tranquil·litat que es respira fa joc amb la imponent cara nord tacada encara per algunes clapes blanques de neu. Nosaltres avui ens n'anem a l'altre banda així que un cop arribats al refugi trenquem a mà esquerra cap a la tartera. Anem a buscar les Costes d'en Dou. Un camí que a priori sembla impossible que pugui arribar fins d'alt del Pollegó inferior. Com sempre ens passa al Pedraforca, i aferrant-nos al nostre tarannà d'aventurers, ens equivoquem de camí.

Al llibre ho explicava tot amb pèls i senyals, però nosaltres continuem tartera amunt sense fixar-nos en res, xerrant, xerrant. Així que no ens queda més remei que tornar enrrere fins que per fi trobem les marques verdes. Tan fàcil? No home no! De sobte perdem el camí altre cop, dins del típic bosc inclinat de la zona, on és millor no relliscar. Per sort al cap d'una estona retrobem el camí i ara sí que ja no el perdem més fins a peu de via. I sí, el camí de les Costes d'en Dou et porta fins al cim del Pollegó inferior per un recorregut preciós, escarpat i aeri.


Som a peu de via. Pregunto quina hora és i la resposta que obtinc és el silenci i una mirada de vergonya, perquè evidentment hem perdut molt de temps perdent-nos, fent el cafè i potser sortint massa tard de casa. Però bé, malgrat el mal de queixal de l'un i el globus de l'altre, ja que som aquí i la paret és veu tant perfectament deliciosa, ens posem al Camí del tro. Paret increïble, increïblement adherent. Més dreta del que pensàvem i amb un estil d'escalada al que no estem avesats. Anem lents per la falta de costum, però és agraït de totes totes. Els bons cantells hi són encara que no t'ho creguis.

Finalment per falta de temps, no de ganes, hem de renunciar i deixar-la sense acabar. Ens n'anem molt satisfets de totes maneres. Mentre rapelem podem tornar a veure per on hem pujat i ens posem d'acord en una cosa: Quina meravella de paret, d'escalada i de roca! De ben segur que hi tornem, però haurem de millorar la logística de l'aproximació i potser provar el recorregut que passa per les Coves dels Talibans. Retornem pel mateix camí, més còmode de pujada que de baixada. Ara com a mínim sabem per on anar i no ens perdem. Fins ben aviat Pedraforca, que la calor ens farà tornar en breu segurament!

Ressenya:


Pedraforca

Senderisme vertical

Camí del Tro, 6a ( 140m)

Cara Sud del Pollegó Inferior, Pedraforca.


Dilluns, festa a Sabadell. Som en una terrassa prenent un cafè i fullejant un llibre de ressenyes. Al fons ens vigila el Pedraforca. Diria que avui no hauria d'escalar gaire; la meva veu em delata i les meves orelles no són capaces de treballar en Pascals. Diria una mentida si argumentés que sóc aquí només per fer-li un favor a l'Aleix, per la llàstima de privar-lo de tal empresa, per la culpabilitat d'haver fet el Cavall sense ell. Si sóc aquí, principalment, és perquè després de sentir mil meravelles de la paret sud del pollegó inferior, no me n'he pogut estar.

Avui el silenci i la tranquil·litat que es respira fa joc amb la imponent cara nord tacada encara per algunes clapes blanques de neu. Nosaltres avui ens n'anem a l'altre banda així que un cop arribats al refugi trenquem a mà esquerra cap a la tartera. Anem a buscar les Costes d'en Dou. Un camí que a priori sembla impossible que pugui arribar fins d'alt del Pollegó inferior. Com sempre ens passa al Pedraforca, i aferrant-nos al nostre tarannà d'aventurers, ens equivoquem de camí.

Al llibre ho explicava tot amb pèls i senyals, però nosaltres continuem tartera amunt sense fixar-nos en res, xerrant, xerrant. Així que no ens queda més remei que tornar enrrere fins que per fi trobem les marques verdes. Tan fàcil? No home no! De sobte perdem el camí altre cop, dins del típic bosc inclinat de la zona, on és millor no relliscar. Per sort al cap d'una estona retrobem el camí i ara sí que ja no el perdem més fins a peu de via. I sí, el camí de les Costes d'en Dou et porta fins al cim del Pollegó inferior per un recorregut preciós, escarpat i aeri.


Som a peu de via. Pregunto quina hora és i la resposta que obtinc és el silenci i una mirada de vergonya, perquè evidentment hem perdut molt de temps perdent-nos, fent el cafè i potser sortint massa tard de casa. Però bé, malgrat el mal de queixal de l'un i el globus de l'altre, ja que som aquí i la paret és veu tant perfectament deliciosa, ens posem al Camí del tro. Paret increïble, increïblement adherent. Més dreta del que pensàvem i amb un estil d'escalada al que no estem avesats. Anem lents per la falta de costum, però és agraït de totes totes. Els bons cantells hi són encara que no t'ho creguis.

Finalment per falta de temps, no de ganes, hem de renunciar i deixar-la sense acabar. Ens n'anem molt satisfets de totes maneres. Mentre rapelem podem tornar a veure per on hem pujat i ens posem d'acord en una cosa: Quina meravella de paret, d'escalada i de roca! De ben segur que hi tornem, però haurem de millorar la logística de l'aproximació i potser provar el recorregut que passa per les Coves dels Talibans. Retornem pel mateix camí, més còmode de pujada que de baixada. Ara com a mínim sabem per on anar i no ens perdem. Fins ben aviat Pedraforca, que la calor ens farà tornar en breu segurament!

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada