Segueix-nos:

Tossal de l'Estivella (2.338m)

Port del Comte, Solsonès.


Pedró dels Quatre Batlles (2.386m)

Port del Comte, Solsonès.




Vam estrenar la temporada, amb ànsies, tres dies abans de marxar als Alps; no podíem esperar més. Optem pel Prepirineu més tropical i l'encertem de ple. No hi ha gaire gent, o almenys la boira ens fa pensar que estem sols.

Pujada tranquil·la fins l'Estivella i descens espectacular cap al vessant oposat. Al bosc la neu és deliciosa i de seguida perdem el respecte al primer dia de la temporada per convertir-nos en senglars escorredissos corrent bosc avall, jugant a esquivar arbres. La neu és seca, ens arriba als genolls i no l'havia tastat ningú abans, perfecte!



Abusem de la situació i fem tres baixades fins que d'entre els pins la veu del seny diu que “dues vegades d'acord, però tres ja és passar-se”. I així, just quan comença a nevar, ens toca calçar pells i tornar a pujar.

A la carena no s'hi veu tres en un burro i decidim desfer el camí de pujada cap al cotxe, cervesa i cap a casa.

Per cap d'any els compromisos festius ens tornen a acostar per aquestes contrades. Com diria un que sé jo “aprofitant l'avinentesa” ens escapem un rato per treure'ns l'espina de coronar el cim del Solsonès.



El panorama és dantesc comparat amb l'anterior visita. La neu és escassa i antiga, què hi farem. Xino-xano i de seguida som al cim menjant torrons amb l'home dels nassos. Avui només fem una baixada i és ben precària.

Un primer tros saltant (literalment) clapes de pedres ens mena a un bosquet força diluït que ens permet gaudir d'un parell de girs (també literalment) prou bons. Però de seguida la neu va desapareixent i les roques, com mines, amenacen la nostra integritat fent-nos baixar a velocitats ridícules.

L'últim tram, per sort, s'encaixa al fons del bosc i la neu és suficient com per xalar de valent evitant xocar contra algun arbre. Uns de cara, altres d'esquena (literalment clar), i se'ns acaba de seguida el bròquil. Cotxe, cervesa, salmó, raïm, un pi i cap a casa.

L'home dels nassos

Tossal de l'Estivella (2.338m)

Port del Comte, Solsonès.


Pedró dels Quatre Batlles (2.386m)

Port del Comte, Solsonès.




Vam estrenar la temporada, amb ànsies, tres dies abans de marxar als Alps; no podíem esperar més. Optem pel Prepirineu més tropical i l'encertem de ple. No hi ha gaire gent, o almenys la boira ens fa pensar que estem sols.

Pujada tranquil·la fins l'Estivella i descens espectacular cap al vessant oposat. Al bosc la neu és deliciosa i de seguida perdem el respecte al primer dia de la temporada per convertir-nos en senglars escorredissos corrent bosc avall, jugant a esquivar arbres. La neu és seca, ens arriba als genolls i no l'havia tastat ningú abans, perfecte!



Abusem de la situació i fem tres baixades fins que d'entre els pins la veu del seny diu que “dues vegades d'acord, però tres ja és passar-se”. I així, just quan comença a nevar, ens toca calçar pells i tornar a pujar.

A la carena no s'hi veu tres en un burro i decidim desfer el camí de pujada cap al cotxe, cervesa i cap a casa.

Per cap d'any els compromisos festius ens tornen a acostar per aquestes contrades. Com diria un que sé jo “aprofitant l'avinentesa” ens escapem un rato per treure'ns l'espina de coronar el cim del Solsonès.



El panorama és dantesc comparat amb l'anterior visita. La neu és escassa i antiga, què hi farem. Xino-xano i de seguida som al cim menjant torrons amb l'home dels nassos. Avui només fem una baixada i és ben precària.

Un primer tros saltant (literalment) clapes de pedres ens mena a un bosquet força diluït que ens permet gaudir d'un parell de girs (també literalment) prou bons. Però de seguida la neu va desapareixent i les roques, com mines, amenacen la nostra integritat fent-nos baixar a velocitats ridícules.

L'últim tram, per sort, s'encaixa al fons del bosc i la neu és suficient com per xalar de valent evitant xocar contra algun arbre. Uns de cara, altres d'esquena (literalment clar), i se'ns acaba de seguida el bròquil. Cotxe, cervesa, salmó, raïm, un pi i cap a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada