Segueix-nos:

Miranda del Pas del Príncep, Montserrat.


Entrem a la bauma, sortim de la bauma. Entrem a la bauma, tornem a sortir de la bauma. Aquest agradable joc de fer ziga-zagues resseguint el que demana aquest formatge gegant ens captiva. El camí, espectacular malgrat ser extremadament senzill, ens permet salvar un pany de paret que podria semblar inaccessible, farcit de baumes, forats i desploms. Nosaltres, lluny de traçar una línia recta, entrem als forats per un costat i en sortim per l'altre.

La sobredosi de parabolts converteix aquest racó solitari en l'indret ideal per iniciar-se en això de la vertical. La solitud i el silenci de l'entorn ens sorprenen tot i ser un dia festiu, els bous no pasturen mai tan endins i tenim la fortuna de no trobar cap cabra en un itinerari tan accessible. Només de tan en tant alguna veu llunyana passeja pel fons de la vall endinsant-se a la regió de Frares i trencant per un instant el cant dels ocells.


A mitja paret deixem les baumes per enfilar una llarga rampa, aresta brucs en tota regla. Aquí ja fa olor a cim i parem abans d'acabar per fer un mos i fer petar la xerrada tot prenent el Sol.

La benevolència del final de la ruta ens engresca a canviar de papers, que millor que estrenar-se en això de ser cap de cordada que arribant al cim? Dinem, recollim, i cova de l'Arcada cap avall, veiem els escaladors que sentíem cridar com lluiten amb parets molt més verticals que el nostre menú del dia. Però contents i satisfets fem cap al bar, on maleïm la primera insolació de la temporada.


Montserrat - Llegenda Montserrat - Miranda del Príncep

El gruyere

Miranda del Pas del Príncep, Montserrat.


Entrem a la bauma, sortim de la bauma. Entrem a la bauma, tornem a sortir de la bauma. Aquest agradable joc de fer ziga-zagues resseguint el que demana aquest formatge gegant ens captiva. El camí, espectacular malgrat ser extremadament senzill, ens permet salvar un pany de paret que podria semblar inaccessible, farcit de baumes, forats i desploms. Nosaltres, lluny de traçar una línia recta, entrem als forats per un costat i en sortim per l'altre.

La sobredosi de parabolts converteix aquest racó solitari en l'indret ideal per iniciar-se en això de la vertical. La solitud i el silenci de l'entorn ens sorprenen tot i ser un dia festiu, els bous no pasturen mai tan endins i tenim la fortuna de no trobar cap cabra en un itinerari tan accessible. Només de tan en tant alguna veu llunyana passeja pel fons de la vall endinsant-se a la regió de Frares i trencant per un instant el cant dels ocells.


A mitja paret deixem les baumes per enfilar una llarga rampa, aresta brucs en tota regla. Aquí ja fa olor a cim i parem abans d'acabar per fer un mos i fer petar la xerrada tot prenent el Sol.

La benevolència del final de la ruta ens engresca a canviar de papers, que millor que estrenar-se en això de ser cap de cordada que arribant al cim? Dinem, recollim, i cova de l'Arcada cap avall, veiem els escaladors que sentíem cridar com lluiten amb parets molt més verticals que el nostre menú del dia. Però contents i satisfets fem cap al bar, on maleïm la primera insolació de la temporada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada