Segueix-nos:

Redrum, 6a/Ae (260m)

Cap del Ras, Àger.
Avui anem finillos, tornem a anar finillos de fet. No fa ni una setmana que inauguràvem la temporada d'esquí i avui escalem en màniga curta, és ben boig aquest clima. Total que no sé ben bé com ens hem quedat nosaltres tres sols per fer cap a terres de ponent i gaudir del bon calcari.

Les intencions, com sovint, no eren ben bé aquestes, però vist que al cotxe hem tingut roncs a duet, que la Marta ve d'espectadora i que no preveiem anar gaire ràpid decidim apostar segur. Repetirem via, a mi no m'agrada massa repetir però ha estat una opció més que encertada.


La via, una joia, va baixant sense entrebancs. Res a afegir; primer llarg per inflar braços i d'aquí fins la feixa a gaudir i fer fotos. A la feixa fem un mos i després, no sé ben bé com, crec que fem un parell o tres de llargs diferents als que vaig fer la primera vegada. La veritat és que un xic sí que em sonaven i que no em quadra res per enlloc. En tot cas, si seguim més o menys recte cap amunt mai passa de V+/Ae i arribem igual a la mega-llastra talla-dits de l'últim llarg.

A dalt ens toca còrrer cap al cim per poder veure la precària innivació dels Pirineus abans que se'ns faci fosc, ja ho veiem ja que se'ns faria de nit. Total què el Pau s'ha tret l'espina de la Redrum i la Marta ha acabat gaudint del buit sota els peus. Quan calgui, repetim!


Ressenya:


Montsec d'Ares

Els finillos

Redrum, 6a/Ae (260m)

Cap del Ras, Àger.
Avui anem finillos, tornem a anar finillos de fet. No fa ni una setmana que inauguràvem la temporada d'esquí i avui escalem en màniga curta, és ben boig aquest clima. Total que no sé ben bé com ens hem quedat nosaltres tres sols per fer cap a terres de ponent i gaudir del bon calcari.

Les intencions, com sovint, no eren ben bé aquestes, però vist que al cotxe hem tingut roncs a duet, que la Marta ve d'espectadora i que no preveiem anar gaire ràpid decidim apostar segur. Repetirem via, a mi no m'agrada massa repetir però ha estat una opció més que encertada.


La via, una joia, va baixant sense entrebancs. Res a afegir; primer llarg per inflar braços i d'aquí fins la feixa a gaudir i fer fotos. A la feixa fem un mos i després, no sé ben bé com, crec que fem un parell o tres de llargs diferents als que vaig fer la primera vegada. La veritat és que un xic sí que em sonaven i que no em quadra res per enlloc. En tot cas, si seguim més o menys recte cap amunt mai passa de V+/Ae i arribem igual a la mega-llastra talla-dits de l'últim llarg.

A dalt ens toca còrrer cap al cim per poder veure la precària innivació dels Pirineus abans que se'ns faci fosc, ja ho veiem ja que se'ns faria de nit. Total què el Pau s'ha tret l'espina de la Redrum i la Marta ha acabat gaudint del buit sota els peus. Quan calgui, repetim!


Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada